S’arraparà al meu
coll
Me’n mantindré allunyat
per provar de no infectar-me’n,
però notaré el regust
del rot agre que puja
i baixa.
Renegaré entre dents
evitant descontrolar-me.
Sovint jo voldria ser
un heroi que ho fotés
tot enlaire.
S’arraparà al meu
coll
com fera pertorbada
i em xuclarà el moll
de l’os
fins que el cor
demani aire.
Potser exploti tot jo
(les vísceres per
l’aire)
o el visor apunti més
lluny,
a l’engròs, i
transició acabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada