S’arraparà al meu coll

S’arraparà al meu coll

Me’n mantindré allunyat

per provar de no infectar-me’n,

però notaré el regust

del rot agre que puja i baixa.

Renegaré entre dents

evitant descontrolar-me.

Sovint jo voldria ser

un heroi que ho fotés tot enlaire.

S’arraparà al meu coll

com fera pertorbada

i em xuclarà el moll de l’os

fins que el cor demani aire.

Potser exploti tot jo

(les vísceres per l’aire)

o el visor apunti més lluny,

a l’engròs, i transició acabada.

Com un espectre

Com un espectre

Avançant a les palpentes

cloc els llavis, no vull jo.

Desconnecto les tempestes,

esmicolo el llamp i el tro.

I vaig medicat pels segles dels segles.

Com un espectre...

Deambulant sota un baf de suplici

evaporat del cicló pestilent.

Falset d’ultratomba. Lliris.

Tornem-hi!

Sempre ens costa sortir del taüt, però ho anem fent per copsar si l'obscuritat és més pregona dins o fora. Si no passa res, que tampoc no ho descartem, potser d'aquí a poc temps ens regalem una novetat.

Llum i foscor!

Autofoto tenebrosa

Productor del Tenebrari i amic, el Ramon Pujol forma part de l'univers colloner per mèrits propis. Quina il·lusió que ens fa retrobar-lo aterrat de Nova York!

Els Collons vam tenir l'honor de participar en els actes del Correllengua de Castellar del Vallès, en què s'homentjava l'Ovidi Montllor. Vam preparar un concert d'uns 35 minuts, tots dedicats a la figura del gran artista alcoià. D'entre els assajos, us oferim algunes cançons:

- L'escola de Ribera

- Carnisseria

- Sageta de foc

Els Collons, en el Correllengua 2015 - 20 anys amb l'Ovidi de vacances

So en directe (format trio)

 

"L'aigua que raja"

"No hi ha recurs"

"Needle in the hay" (versió Elliott Smith)