tenebrari
m. [RE] Canelobre alt, triangular, per a quinze ciris, que s’encenia a l’ofici de tenebres de setmana santa.
m. [RE] Canelobre alt, triangular, per a quinze ciris, que s’encenia a l’ofici de tenebres de setmana santa.
Fins a mitjan segle XX, els darrers dies de Setmana
Santa se celebrava l’anomenat ofici de tenebres. A l’altar major es
col·locava un canelobre –el tenebrari- amb quinze ciris, catorze de grocs i un
de blanc (que representarien els dotze apòstols i les tres Maries). Es deien
quinze salms, i per cadascun s’apagava un ciri. El temple, doncs, s’anava
enfosquint (de la mateixa manera que s’apagava la fe en la paraula divina en el
cor dels dotze deixebles) fins que tan sols restava encès el ciri blanc (la
Mare de Déu). Aleshores la mainada feia els
fasos, els quals consistien a repicar amb fúria, mitjançant unes maces de
fusta, tot allò que podia produir un bon terrabastall. Les nenes i els més
menuts de tots feien tanta remor com podien amb xerracs. Aquest aldarull sembla
que volia representar l’esclat d’alegria del poble jueu quan fou pres Jesús,
tot i que també es creu que amb aquest terrabastall es volia confondre els mals
esperits i fúries infernals que intentaven apoderar-se del món aprofitant que
Jesús estava enterrat. Després de l’escàndol, amagaven el darrer ciri sota l’ara
i l’església restava totalment a les fosques, en una representació de les
tenebres en què es va sumir el món després de la mort de Jesús.
Font: Costumari Català de Joan Amades
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
De la mateixa manera que el tenebrari s’encenia a l’ofici de tenebres i
il·luminava fantasmagòricament el temple, Els Collons han creat el seu propi
canelobre per donar a llum tot un seguit de melodies i pensaments que es mouen
més aviat en l’àmbit ombrívol. La tenebror en què de mica en mica quedava
l’església és la mateixa que s’ensuma en els batecs –la majoria curts i
colpidors- del Tenebrari. Perquè,
malgrat els punts amb més sol, l’aigua raja tèrbola. Tèrbola però sincera,
real, sense més pretensió que la de fer el camí que li pertoca en un viatge que
tal vegada sigui temerari. En l’itinerari, llum i foscor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada