29 de set. 2016
20 de set. 2016
20 d’ag. 2016
Joguet
Joguet
Quan el sublim paorós clavà l’ullal
li féu el bes i, junts, al pedestal,
van albirar el sender que duia al vers;
la passa en fals. De cap al foc pervers.
Sortí del clot la Veu i a cops de roc
marcà el compàs feroç, arran d’estoc;
mes pels corriols, sota un amàs d’estels,
on rau l’alè feren un cim d’anhels.
Sols la ignomínia innata del jo ignot,
sols el rubor per menyscabar el mot.
Roig era el mag. Joguet prenyat de dol,
perpetu encant, quimera del bressol.
S’arraparà al meu coll
S’arraparà al meu
coll
Me’n mantindré allunyat
per provar de no infectar-me’n,
però notaré el regust
del rot agre que puja
i baixa.
Renegaré entre dents
evitant descontrolar-me.
Sovint jo voldria ser
un heroi que ho fotés
tot enlaire.
S’arraparà al meu
coll
com fera pertorbada
i em xuclarà el moll
de l’os
fins que el cor
demani aire.
Potser exploti tot jo
(les vísceres per
l’aire)
o el visor apunti més
lluny,
a l’engròs, i
transició acabada.
Com un espectre
Com un
espectre
Avançant a les palpentes
cloc els llavis, no vull jo.
Desconnecto les tempestes,
esmicolo el llamp i el tro.
I vaig medicat pels segles dels segles.
Com un espectre...
Deambulant sota un baf de suplici
evaporat del cicló pestilent.
Falset d’ultratomba. Lliris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)