De pujada sembla que el viatge és com un ofec que l'atura.
Duu el farcell del dubte, és l'obac pressentiment de l'ermitana.
Un sant boterut l'escruta mentre li neteja les entranyes.
El pastor és l'oasi en un destí que té en l'Ànima un diable.
Sóc al cel i els núvols volen guerra,
creixo en la solitud que em desvetlla.
Solitud, solitud...
Les baixes passions ressonen al bell mig del cor de la ignorància.
La passió és la branca il·lusòria que neix al part de l'abisme.
La mort espera el senyal definitiu, el plor de l'horabaixa.
La pell dura inicia el descens prenyada de brutícia.
Era al cel i vaig tastar aquells núvols,
sóc al nou pas del meu cicle.
Solitud, solitud...
Duu el farcell del dubte, és l'obac pressentiment de l'ermitana.
Un sant boterut l'escruta mentre li neteja les entranyes.
El pastor és l'oasi en un destí que té en l'Ànima un diable.
Sóc al cel i els núvols volen guerra,
creixo en la solitud que em desvetlla.
Solitud, solitud...
Les baixes passions ressonen al bell mig del cor de la ignorància.
La passió és la branca il·lusòria que neix al part de l'abisme.
La mort espera el senyal definitiu, el plor de l'horabaixa.
La pell dura inicia el descens prenyada de brutícia.
Era al cel i vaig tastar aquells núvols,
sóc al nou pas del meu cicle.
Solitud, solitud...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada