Tastet

Foto de Jordi Freixas

Foto de Josep Millaret

Correllengua 2016

Les tenebres viatgen a Londres!

Joguet

Joguet

Quan el sublim paorós clavà l’ullal

li féu el bes i, junts, al pedestal,

van albirar el sender que duia al vers;

la passa en fals. De cap al foc pervers.

Sortí del clot la Veu i a cops de roc

marcà el compàs feroç, arran d’estoc;

mes pels corriols, sota un amàs d’estels,

on rau l’alè feren un cim d’anhels.

Sols la ignomínia innata del jo ignot,

sols el rubor per menyscabar el mot.

Roig era el mag. Joguet prenyat de dol,

perpetu encant, quimera del bressol.

S’arraparà al meu coll

S’arraparà al meu coll

Me’n mantindré allunyat

per provar de no infectar-me’n,

però notaré el regust

del rot agre que puja i baixa.

Renegaré entre dents

evitant descontrolar-me.

Sovint jo voldria ser

un heroi que ho fotés tot enlaire.

S’arraparà al meu coll

com fera pertorbada

i em xuclarà el moll de l’os

fins que el cor demani aire.

Potser exploti tot jo

(les vísceres per l’aire)

o el visor apunti més lluny,

a l’engròs, i transició acabada.

Com un espectre

Com un espectre

Avançant a les palpentes

cloc els llavis, no vull jo.

Desconnecto les tempestes,

esmicolo el llamp i el tro.

I vaig medicat pels segles dels segles.

Com un espectre...

Deambulant sota un baf de suplici

evaporat del cicló pestilent.

Falset d’ultratomba. Lliris.