20 d’ag. 2016

Joguet




Joguet

Quan el sublim paorós clavà l’ullal
li féu el bes i, junts, al pedestal,
van albirar el sender que duia al vers;
la passa en fals. De cap al foc pervers.

Sortí del clot la Veu i a cops de roc
marcà el compàs feroç, arran d’estoc;
mes pels corriols, sota un amàs d’estels,
on rau l’alè feren un cim d’anhels.

Sols la ignomínia innata del jo ignot,
sols el rubor per menyscabar el mot.
Roig era el mag. Joguet prenyat de dol,
perpetu encant, quimera del bressol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada