20 d’ag. 2016

S’arraparà al meu coll



S’arraparà al meu coll

Me’n mantindré allunyat
per provar de no infectar-me’n,
però notaré el regust
del rot agre que puja i baixa.

Renegaré entre dents
evitant descontrolar-me.
Sovint jo voldria ser
un heroi que ho fotés tot enlaire.

S’arraparà al meu coll
com fera pertorbada
i em xuclarà el moll de l’os
fins que el cor demani aire.

Potser exploti tot jo
(les vísceres per l’aire)
o el visor apunti més lluny,
a l’engròs, i transició acabada.

Cap comentari:

Publica un comentari